Quin dia millor que la Diada per introduir aquesta llengua en el tercer dia d'aquest blog? Si bé soc contraria a l'utilitzacion de les identitats com a formes de confrontacio, si que considero que un pais que té coses com el fuet, el bull, el mar, i el parc Guell, es un pais del que fa gust sentir-se part!
Tot i aixi, entenc que molts no ho entenguin, i es una pena.... Pero tampoc n'hi ha per tant, la veritat es que com a tot arreu, hi ha coses bones y menys bones. Que hi farem! Avui no estic filosofica, pero teniar ganes de seguir entretenint aquest jardi de sorpreses que ningu llegeix... es fantastic poder escriure sense tenir un proposit particular, simplement deixant fluir les paraules, com si fossin notes de musica que creen una melodia, les paraules de vegades creen històries... com les històries inventades durant tantes nits seguides durant tants anys seguits pels meus fills... quan ho penso, costa creure que pogués inventar-ne na cada nit!! Pero es aixi, mica en mica, l'imaginacio s'entrena i esta llesta cada dia per inventar mes i més... O sigui que potser en aquest blog sera igual, potser al fil del temps aniran apareixent històries inesperades... tinc ganes de sorpredre'm a mi mateixa... pero per avui... aixo sera tot...